Vull felicitar des d’aquestes línies a tots aquells que en aquest dia ens sentim més catalans que mai, ja sigui per naixement o per adopció o per qualsevol altre motiu que hom pugui imaginar.
És un orgull tenir un signe d’identitat amb el que poder-se identificar, per què aquesta és la nostra, no la dels EEUU que tant de marketing porta.
Dins del marc de la Festa Major de La Llagosta, aquest és el dia que més m’agrada. Comença amb l’emotiva hissada de la senyera, mentre per la megafonia sona l’Himne dels Segadors. Moment que, personalment, m’emociona. Tot seguit té lloc la Jornada Castellera que des de fa molts anys organitza l’associació de comerciants (ACIS). Una festa típicament catalana que fa contenir la respiració dels assistents cada cop que, un darrera l’altre, van augmentant els pisos d’homes i dones, i quan per fi puja l’acotxador i a continuació l’enxaneta col·loca els dos peus i aixeca la mà, la plaça esclata en aplaudiments per una fita més aconseguida. Ara toca una de les parts més difícils, descarregar el castell. Ahir vam estar de sort i vam poder gaudir d’un espectacle magnífic amb tres colles espectaculars que van arriscar al màxim, fent pinyes entre elles i lluny de la por, a les seves cares hi havia felicitat i satisfacció per aconseguir allò pel que tan durament s’entrenen. L’alegria, expressada en forma d’abraçades als més petits i petons entre ells, forma part de la festa.
La jornada continua per la tarde amb l’homenatge a Catalunya que cada any ve organitzant la Colla de Gitanes de La Llagosta. Gràcies al seu esforç podem gaudir d’un seguit de diferents espectacles regionals que cada any ens deixen bocabadats.
Per tot això ahir va ser un dia gran, molt gran. Gràcies sobretot al treball de totes aquelles entitats que ho fan possible. Amb els nervis típics per part dels que s’estrenaven ahir i que tan i tan bé ho van organitzar, espero que sortissin reforçats per organitzar no una, sinó moltes més activitats. Un any més hem de dir. Visca La Llagosta i Visca Catalunya!
És un orgull tenir un signe d’identitat amb el que poder-se identificar, per què aquesta és la nostra, no la dels EEUU que tant de marketing porta.
Dins del marc de la Festa Major de La Llagosta, aquest és el dia que més m’agrada. Comença amb l’emotiva hissada de la senyera, mentre per la megafonia sona l’Himne dels Segadors. Moment que, personalment, m’emociona. Tot seguit té lloc la Jornada Castellera que des de fa molts anys organitza l’associació de comerciants (ACIS). Una festa típicament catalana que fa contenir la respiració dels assistents cada cop que, un darrera l’altre, van augmentant els pisos d’homes i dones, i quan per fi puja l’acotxador i a continuació l’enxaneta col·loca els dos peus i aixeca la mà, la plaça esclata en aplaudiments per una fita més aconseguida. Ara toca una de les parts més difícils, descarregar el castell. Ahir vam estar de sort i vam poder gaudir d’un espectacle magnífic amb tres colles espectaculars que van arriscar al màxim, fent pinyes entre elles i lluny de la por, a les seves cares hi havia felicitat i satisfacció per aconseguir allò pel que tan durament s’entrenen. L’alegria, expressada en forma d’abraçades als més petits i petons entre ells, forma part de la festa.
La jornada continua per la tarde amb l’homenatge a Catalunya que cada any ve organitzant la Colla de Gitanes de La Llagosta. Gràcies al seu esforç podem gaudir d’un seguit de diferents espectacles regionals que cada any ens deixen bocabadats.
Per tot això ahir va ser un dia gran, molt gran. Gràcies sobretot al treball de totes aquelles entitats que ho fan possible. Amb els nervis típics per part dels que s’estrenaven ahir i que tan i tan bé ho van organitzar, espero que sortissin reforçats per organitzar no una, sinó moltes més activitats. Un any més hem de dir. Visca La Llagosta i Visca Catalunya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario